Para Rafa
Deserta el fosc, i que et sigui la penacom un espai secret de tu mateixdes d'on tot és insòlitament digne.No l'enyor que marceix, sinó el cabalde serenor, la solitud entesacom un estar en les coses per comprendre'nles mudances, els ritmes, la bellesa.Així el dolor no crema ni ressecai en el silenci hi trobes l'harmoniaque semblava trencada ja per sempre.
Deserta el fosc, surt a la llum i viu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario